- Anunci guardat amb èxit
- Escrit per: Vicent Gràcia
- Categoria: bloc
- Vist: 5
Setembre és un mes en el que les mestres i els mestres ens afanyem per preparar les classes amb molta il·lusió per rebre l'alumnat de l'any passat que ja ha crescut o el nou alumnat que vindrà, i ho fem posant molta cura a cada detall, tot i que sovint oblidem un aspecte molt important que facilitarà la creació d'eixe ambient relaxat, on totes i tots se senten molt a gust: l'aroma.
Posem coixinets que reconforten el tacte, pengem quadres a la paret que endolceixen la vista i fins i tot s'escolta una musica suau de fons que agrada a l'oida. I l'aroma? de què fa olor la teva classe?
El sentit de l'olfacte té la peculiaritat que connecta directament amb el sistema límbic, sense passar per cap filtre, i a més està situat molt a prop de la zona del cervell on es creen els nous aprenentatges. En els humans, entre deu i vint milions de neurones envien impulsos nerviosos al bulb olfactori, situat a la part més frontal del cervell, on es processen i codifiquen les olors. Des d'allà, la informació s'envia a l'escorça cerebral, responsable de processos com la consciència, el pensament, les emocions, el raonament, el llenguatge i la memòria i el sistema límbic, implicat en respostes conductuals i emocionals.
Per poder aprofitar aquest aspecte, és necessari tenir un difusor a la classe, que usarem per difondre els aromes que ajuden a les criatures. El difussor, que esdevindrà un element essencial a la classe, es complementa amb olis essencials (obviament de bona qualitat) que ajudaran a crear eixe ambient segons les necessitats.
Amb els més menuts, per exemple, taronja, llima, lavanda... son bàsics. També son molt interessants barreges com Gentle Baby o Joy.
Pels mes majors, i per ajudar-los en els estudis i en la concentració, la combinació de llima i menta és clau. Quan s'enfronten a un repte, les barreges Valor i Believe els ajudaran a triomfar.
Essencials pel període d'acollida amb l'alumnat més menut, podem barrejar l'encens i la taronja. Fins i tot podem posar un toc de canyella per donar-li un caliu de llar.
Tenir cura d'aquest aspecte oloros, ens ajudarà a aconseguir un ambient confortable i acollidor, tant per a mestres com per a xiquets.
Si necessiteu més info sobre els oliets, podeu visitar aquesta pàgina (esenciadelatierra.es)
- Anunci guardat amb èxit
- Escrit per: Vicent Gràcia
- Categoria: bloc
- Vist: 6
Cada nen, cada nena demà tornarà a l'escola amb la càrrega de les experiències viscudes: gaudir de la família, una vida sense horaris, noves amistats, llocs diferents,...
Tot això anirà amb ella, amb l'escola, i què fem a l'escola amb tot això?
Els nens i nenes tenen ganes de trobar-se amb les seves amistats per explicar-se les seves vivències, per la qual cosa haurem de deixar espais on puguin conversar sobre tot allò viscut. Aquestes experiències també poden determinar aspectes que podem abordar a la classe, per això també hem de recollir totes aquelles propostes, anhels, desitjos,... i es poden convertir en riques situacions d'aprenentatge.
Cremem que el més important que tenim per treballar a l'escola són les relacions. Cada persona amb qui interactuem, cada relació que establim és una gran oportunitat per créixer, per evolucionar i aprendre
- Anunci guardat amb èxit
- Escrit per: Vicent Gràcia
- Categoria: bloc
- Vist: 3
No, no estem jugant a l’amagatall. I tampoc és una pregunta retòrica. Estem plantejant-nos quin és el lloc que ha d’ocupar el mestre.
Tot ha vingut per que a les classes d’infantil hem retirat les nostres taules. Sempre estem mirant de quina manera donem més espai a les criatures. En el seu moment ja vam llevar quasi totes les taules de la classe de 3 anys per donar espai al seu moviment, també vam tombar un barandat.
En els canvis que hem fet enguany hem retirat les taules del mestre i quan les he vistes fora de la classe, m’he adonat com ha anat canviant a poc a poc el nostre lloc a la docència, i com hem tornat als nostres origens… m’explique.
A l’antiga Grècia, les cases benestant que podien enviar els seus fills i filles a l’escola, tenien un criat que era l’encarregat d’aquest menester, d’acompanyar-los a l’escola. Aquest criat era anomenat “paidagogo”, d’ahi ve pedagogia, literalment, acompanyar les criatures al saber.
Passen els anys i el mestre és el que sap, i les criatures les que callen i escolten. Al mestre li posen una tarima, i a dalt de la tarima, la taula, darrere, la pissarra i els quadres pertinents. Les criatures, assegudes sense xistar a la seua taula, totes col·locades en files, i separades les unes de les altres per evitar interaccions.
He trobat aquesta cita, ben aclaridora: "En una escuela bien organizada no debe haber para el maestro mesa de cátedra, plataforma, etc. : su lugar está entre los niños."
Francisco Giner de los Ríos. Local y mobiliario de la escuela (publicat en 1927)
Continuem avançant, i ens fem moderns, i, obviament, llevem les tarimes de les classes, tot i que la taula del mestre continua presidint el saló. Comencem a permetre les taules de les criatures organitzades en equips i fins i tot els deixem que facen alguna tasca conjunta… però continuem sent els que administrem el saber.
Arriba un moment en que te n’adones que el saber ens envolta, i que tot està al nostre abast. Sols hem d’obrir la finestra per que ens entre el que desitgem. Llavors, ja no som qui administrem el saber, doncs cada persona pot agafar el saber que vullga en cada moment, el que necessite (quants de vosaltres no heu recorregut a un tutorial del youtube per resoldre un problema que heu tingut?) . Quan arriba eixe moment, què fas? Què és important a l’escola? Quin és el teu lloc a la classe?
Nosaltres no hem fet eixa reflexió per a llevar les taules, tot i que era un element que destorbava molt. Si be ho mires, ocupen quasi 4 metres quadrats. Si que hem parlat molt de quin és el nostre lloc a la classe, a l’escola, de com ens situem al costat de les criatures i com les acompanyem en el saber, sent un més del procés d’aprenentatge que esdevé a l’escola. També hem parlat molt de què necessiten les criatures, i què podem fer nosaltres per satisfer eixes necessitats.
Això ens ha fet tornar als nostres origens de pedagogs.
Això ho he vist en veure les taules fora de la classe.
- Anunci guardat amb èxit
- Escrit per: Vicent Gràcia
- Categoria: bloc
- Vist: 3
Segons la wikipèdia, el joc simbòlic és el joc en el qual l'infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. […] Apareix quan l'infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet d'explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupe el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments. No hem d'oblidar que el joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l'infant a conèixer-se a si mateix i a l'entorn social que l'envolta.
Ara bé, passats els primers anys d’espremer el joc simbòlic d’imitació, i, com feia Piaget, observant la meua neboda Carme (4 anys), veig que comença a crear un tipus de jocs simbòlic que no imita els comportaments adults, sino que fabrica les seues pròpies històries, basades en situacions imaginàries, que poc tenen a veure amb el que els adults fem. Comencen a inventar mons i situacions divertides, i, si et deixes, t’involucren i et fan participar.
En aquest joc intens, sovint tu intentes actuar com ho faries habitualment, però, ai làs! no estàs seguint les normes del nou joc creat. No estas seguint el guió que se t’ha creat per a tu. Això pot generar problemes, que se solventen fàcilment preguntant que has de fer i seguint les instruccions noves, que, tan bon punt les comences a interpretar, poden canviar de sobte.
Malgrat tot, malgrat el món imaginari, les normes inventades, els girs de guió que succeeixen, hi ha una constant: la congruència. Ha d’haver una coherència entre els fets que ocorren, les accions que els desencadenen, i les conseqüències que comporten. Per exemple, jo, xic, puc estar embarassat i tenir sis nines amagades sota la camisa. Però a l’hora de parir,... “tio, així no,... ho has de fer així” i m’explica per on han d’eixir les nines i quins gestos he de fer en la veu i amb la cara.
Òbviament, quan acabe de parir, he d’alletar les criatures, i les he de gitar a dormir, tot i que després em dirà que jo sóc xic i que no puc estar embarassat. però, això serà quan acabem de jugar.
Pot estar inventant situacions que sap que no son reals, però han de passar com si foren de veritat, d’una manera congruent dins el transcórrer dels esdeveniments. I quan eixes criatures arriben a l’escola, nosaltres estarem a la seua alçada per ajudar-les a progressar?
- Anunci guardat amb èxit
- Escrit per: Vicent Gràcia
- Categoria: bloc
- Vist: 7
imagina.
Imaginar el futur és el primer pas perquè existisca. Res del que tens ara ha estat fruit de l'atzar, ni de la casualitat. Tot el que tens el vas imaginar abans.
Hem d'acceptar que vivim només el present, que el futur no el coneixem i que el passat ja no el tenim. I hem de ser conscients que el nostre futur ja és el nostre present igual que el present es dissol ràpidament en el passat. És a dir, que a la fi, qualsevol exercici sobre el nostre futur no només és una tasca complexa que requereix de preguntes, fets i imaginació sinó que és també una cosa urgent que reclama la nostra atenció i dedicació.
Perquè visualitzar el nostre futur és definir el nostre present. És imaginar-nos les preguntes que volem respondre'ns. Imaginar el nostre futur és el primer pas per canviar el nostre present. És el nostre somni.
Crea.
Però no pots quedar-te sol amb la imaginació. Amb ella apalanques la teva intenció i marques el rumb que vols seguir. En el moment que dónes el primer pas en aquesta direcció, estàs creant el teu futur. La clau aquí està en què futur no és un terme que està en plural, sinó en singular. Quan concebim el futur en singular, es converteix en el teu futur. És el que has creat amb la teva imaginació. De totes les possibilitats que existeixen, de tots els futurs possibles, has triat un. Aquest. El que has imaginat.
I ara comences a recórrer aquest camí que has somiat, que has imaginat. Cada pas que fas t'apropa més a ell. Cada instant que recorres, vas fent possible allò que vas imaginar. Vas creant la teva realitat present a partir d'allò que vas imaginar.
Creix.
I per que està en últim lloc el creixement personal? Créixer és un procés quàntic. No és lineal, no segueix una fletxa de direcció. Va fent salts, s'estanca, retrocedeix, avança, ... el nostre estat d'ànim, les circumstàncies que ens envolten, les persones que comparteixen el nostre camí, ... tot influeix. però tenim una eina clau que ens pot ajudar a millorar el nostre camí de creixement personal: la nostra intenció.
Tenim molts fronts en el nostre dia a dia, la nostra consciència ha d'abordar diferents aspectes de la vida i solucionar-los. Amb el focus posat en una meta, amb la nostra intenció declarada, tenim més possibilitats d'avançar en aquest aspecte. Si pose la meva imaginació enfocada a la creació del meu futur desitjat, no hi ha dubte que el meu camí cap a aquest futur serà més ràpid i brillant. El que em permetrà créixer personalment en aquest aspecte, el que provocarà, per contagi, un creixement en els altres aspectes de la meva vida als que no els estava prestant tanta atenció.