Estem asseguts en una taula, en un espai determinat, contemplant per la finestra un entorn agradable. Tot sembla tranquil. Assossegat. Fins i tot la música que hem posat convida a la relaxació (1 solfeggio a 528 Hz). Tot aquesta quiet. Res es mou.
Però això és només una aparença. En realitat ens movem a una mitjana de més de 107.000 km / h al voltant de el sol. Al seu torn, el sol està orbitant al voltant de la galàxia a una velocitat de 850.000 km / h i la nostra Via Làctia, va circulant per l'univers a uns 2'3 milions de km / h. Velocitats de vertigen, xifres que maregen.
Ara ens asseiem en el nostre saló de classe. A la taula, a terra. Fins i tot hi ha mestres es que prefereixen estar dret. Traiem el nostre manual o la nostra rutina diària. Donem la lliçó o compartim experiències. I demà una altra vegada. I el curs que ve una altra vegada. Així. Tot quiet. Sense canvis. Res es mou.
Però això només és una aparença. El nostre alumnat es mou, no és el mateix que ahir, ni el mateix que el curs passat, encara que sigui la mateixa classe. Té jocs diferents i, per descomptat, interessos diferents als d'ahir. La societat ha canviat. Les nostres relacions, els nostres hàbits, fins i tot la forma de menjar i les escombraries que generem, l'oci que consumim, i la tele que veiem. Tot és diferent. Tot va a velocitats de vertigen.
Com mestres s no podem romandre impassibles a el canvi, ja que la velocitat a la qual es mou tot ens engolirà qual forat negre.