Metodologia? Didàctica? Filosofia educativa?
En la ment de tots i totes nosaltres tenim el conte de la ventafocs, bé per que ho hem llegit, fins i tot buscat en versions antigues, bé per que ho hem vist en diferents versions de pel·lícules. En aquest conte, el príncep va provant una sabata a moltes mosses per veure al peu de qui encaixa. Anem a guardar un moment aquesta imatge.
A hores d'ara, quan s'ha escrit tant i tant sobre diferents metodologies, quan s'han establert tantes propostes didàctiques, iniciar un nou bloc pot semblar agosarat, ja que, què més es pot aportar? Quin sentit té afegir nous continguts quan sembla que ja esta tot inventat?
La nostra intenció és crear debat, no aportar solucions. Com vam explicar en l'article de presentació, no pretenem crear dogma, perquè la nostra experiència ens ha mostrat el camí contrari.
Quan vam iniciar el nostre camí professional, a mitjans dels 80, a les escoles s'estava produint el debat conductisme / constructivisme. Nosaltres mateixos vam participar del, fins i tot vam arribar a enfadar-nos amb algun companys que no abraçava el camí pedagògic que nosaltres consideràvem l'únic. Ha plogut molt des d'aleshores.
Ara les xarxes socials estan inundades de sigles i paraules en anglès que queda més in: ABP, ABN, Flipper Classroom, Design Thinking, Gamificació, Thinking Based Learning, les competències, la cooperació, ... i pel camí han quedat el treball per projectes , l'aprenentatge servei, l'educació emocional, fins i tot s'han posat de moda pedagogies de principis de l'SXX en forma de negoci, com montessori.
¿I quina és la millor? Totes i cap. La millor és la que et ve bé a tu, a la teva escola, al teu entorn, al teu alumnat. Quan la sabata troba el seu peu, tot encaixa i es produeix el miracle de l'educació.