No, no estem jugant a l’amagatall. I tampoc és una pregunta retòrica. Estem plantejant-nos quin és el lloc que ha d’ocupar el mestre.
Tot ha vingut per que a les classes d’infantil hem retirat les nostres taules. Sempre estem mirant de quina manera donem més espai a les criatures. En el seu moment ja vam llevar quasi totes les taules de la classe de 3 anys per donar espai al seu moviment, també vam tombar un barandat.
En els canvis que hem fet enguany hem retirat les taules del mestre i quan les he vistes fora de la classe, m’he adonat com ha anat canviant a poc a poc el nostre lloc a la docència, i com hem tornat als nostres origens… m’explique.
A l’antiga Grècia, les cases benestant que podien enviar els seus fills i filles a l’escola, tenien un criat que era l’encarregat d’aquest menester, d’acompanyar-los a l’escola. Aquest criat era anomenat “paidagogo”, d’ahi ve pedagogia, literalment, acompanyar les criatures al saber.
Passen els anys i el mestre és el que sap, i les criatures les que callen i escolten. Al mestre li posen una tarima, i a dalt de la tarima, la taula, darrere, la pissarra i els quadres pertinents. Les criatures, assegudes sense xistar a la seua taula, totes col·locades en files, i separades les unes de les altres per evitar interaccions.
He trobat aquesta cita, ben aclaridora: "En una escuela bien organizada no debe haber para el maestro mesa de cátedra, plataforma, etc. : su lugar está entre los niños."
Francisco Giner de los Ríos. Local y mobiliario de la escuela (publicat en 1927)
Continuem avançant, i ens fem moderns, i, obviament, llevem les tarimes de les classes, tot i que la taula del mestre continua presidint el saló. Comencem a permetre les taules de les criatures organitzades en equips i fins i tot els deixem que facen alguna tasca conjunta… però continuem sent els que administrem el saber.
Arriba un moment en que te n’adones que el saber ens envolta, i que tot està al nostre abast. Sols hem d’obrir la finestra per que ens entre el que desitgem. Llavors, ja no som qui administrem el saber, doncs cada persona pot agafar el saber que vullga en cada moment, el que necessite (quants de vosaltres no heu recorregut a un tutorial del youtube per resoldre un problema que heu tingut?) . Quan arriba eixe moment, què fas? Què és important a l’escola? Quin és el teu lloc a la classe?
Nosaltres no hem fet eixa reflexió per a llevar les taules, tot i que era un element que destorbava molt. Si be ho mires, ocupen quasi 4 metres quadrats. Si que hem parlat molt de quin és el nostre lloc a la classe, a l’escola, de com ens situem al costat de les criatures i com les acompanyem en el saber, sent un més del procés d’aprenentatge que esdevé a l’escola. També hem parlat molt de què necessiten les criatures, i què podem fer nosaltres per satisfer eixes necessitats.
Això ens ha fet tornar als nostres origens de pedagogs.
Això ho he vist en veure les taules fora de la classe.
